Thoreau, Fuster i Lorca. A la recerca del temps perdut
Manifest per una concepció més sana del temps Tal com veiem a la poètica d'Aristòtil, “La metàfora consisteix a donar a un objecte un nom que pertany a algun altre; la transferència pot ser del gènere a l'espècie, de l'espècie al gènere, o d'una espècie a una altra, o pot ser un problema d'analogia”. És per això que pretenc explicar la concepció del temps de Henry David Thoreau vista a Walden a partir d'una analogia amb el poema Grito hacia Roma del poeta espanyol García Lorca i l'obra Diccionari per a ociosos de l'assagista valencià Joan Fuster. En primer lloc, m'agradaria mostrar la biografia de l'autor de Walden . Citant la contraportada del mateix en l'edició d'Errata naturae: “Thoreau abandona la seua casa familiar de Concord (...). Però no se'n va als boscos per “jugar la vida”, sinó per “viure-la intensament de principi a fi”. Thoreau estava convençut que una altra vida era possible, lluny dels embussos infecunds i les relacion...